ESPÈCIE: Aconitum anthora L.
ETIMOLOGIA: Anthora, del grec anti per contra i phthora, per ruina o destrucció, es creia que podia utilitzar-se com antidot del verí de la tora
FAMÍLIA: Ranunculaceae
NOMS VULGARS:
català: tora groga
castellano: acónito amarillo
français: anthore
english: alpine aconite, pyrenean monk’s hoot
deutsch: blassgelber Eisenhut
HÀBITAT: Herbassars megafòrbics, prats alpins
Vegetació de l’entorn: Juniperus communis, Aconitum napellus, Adenostyles alliacea, Gentianella campestris, Aconitum vulparia, Rhododendron ferrugineum, Calluna vulgaris
AV: Elyno-Seslerietea, Adenostyletalia
Altitud: 1500-2400 ma.
Substrat: Cal. Sil.
Observada a: La Fontalba, Vall de Galba, Vall de Molleres
FORMA VITAL: geòfit tuberós
FLORACIÓ: VII-IX
Flors: de color groc clar, en inflorescència curta
MIDA: 20-60 cm.
POL.LINITZACIÓ: Pels insectes (entomògama)
DISPERSIÓ LLAVORS: Per la gravetat (baròcora)
DISTRIBUCIÓ:
Local: Pirineus (de la Val d’Aran a l’Albera), la Garrotxa
General: Europa central i alpina
ESTATUS: PLANTA PROTEGIDA
TOXICITAT: Alta
Probablement la mateixa o similar que Aconitum napellus
A B C D E F G H I J K L M N O P R S T U V W X Y Z
(C) Jordi Cebrian, Barcelona, 2011. Tots els drets reservats