FAMÍLIA: Ranunculaceae

NOMS VULGARS:
català: tora blava
castellano: acónito
français: aconit
english: sneezewort, monk’s hood
deutsch: echter Eisenhut

HÀBITAT: Herbassars megafòrbics, prats de muntanya, marges de torrenteres  
Vegetació de l’entorn: Adenostyles alliariae, Veratrum album, Aconitum anthora, Sorbus chamaemespilus, Lonicera alpigena, Rhododendron ferrugineum, Rumex pseudoalpinus
AV: Adenostyletalia
Altitud: 1200-2400 ma.
Observada a: Núria, Pessons, Setcases, Rasos de Peguera, Vall de Molleres, Vall de Conangles

FORMA VITAL: geòfit rizomatós
FLORACIÓ: VII-VIII
Flors: de color blau o violeta, en inflorescències denses
MIDA: 50-100 cm.
POL.LINITZACIÓ: Pels insectes (entomògama)
DISPERSIÓ LLAVORS: Per la gravetat (baròcora)

DISTRIBUCIÓ:
Local: Pirineus, serra del Cadí
General: Europa central i alpina, península Ibèrica

MEDICINAL: SÍ
Usos restringits
Propietats: Analgèsic, descongestionant, vasoconstrictor, antipirètic
Indicacions: Usos homeopàtics exclusivament (alèrgies, atacs de pànic, dolor d’oïdes)
Parts emprades: Fulles i arrels

TOXICITAT: Molt alta
Precaucions: És de les plantes nadives més tòxiques. Presenta una potent acció cardiotòxica i neurotòxica. Dosis inclús petites d’aquesta planta poden provocar estats de confusió, desorientació, formiguejos, trastorns cardiacs, trastorns visuals i paràlisi respiratòria. No collir

ALTRES USOS: El vinagre de tora blava s’havia emprat per combatre la tinya de les cabres. S’havia fet servir com a verí per acabar amb les guineus i altres pobres bèsties salvatges. Barrejada amb safrà i ruda, i reduïda a cendres, s’escampava per sobre dels sembrats com a forma de fugiritar els mals esperits