ESPÈCIE: Agrimonia eupatoria L.
ETIMOLOGIA: Fulles com o semblants a les de la canabassa, Eupatorium cannabinum
FAMÍLIA: Rosaceae
NOMS VULGARS:
català: serverola
castellano: agrimonia
français: aigremoine
english: agrimony
deutsch: Odermenning
HÀBITAT: Prats molt o pocs humits, herbeis, marges de matollars, riberes
Vegetació de l’entorn: Odontides luteus, Scabiosa columbaria, Daucus carota, Plantago media, Plantago major, Inula montana, Inula salicina, Hypericum perforatum, Origanum vulgare, Verbena officinalis, Eupatorium cannabinum, Fragaria vesca, Digitalis lutea, Iris pseudacorus
AV: Origanetalia, Mesobromion
Altitud: 0-1500 ma.
Observada a: Riells del Fai, Cingles del Bertí, Delta del Llobregat, Vidrà, Sant Feliu de Boada
PRESENT A L’ESPAI CINGLS DEL BERTÍ-I-VOLTANTS
FORMA VITAL: hemicriptòfit
FLORACIÓ: V-X
Flors: grogues, disposades en raïm espiciforme molt estret
MIDA: 30-100 cm.
POL.LINITZACIÓ: Pels insectes (entomògama), a si mateixa (autògama)
DISPERSIÓ LLAVORS: Pels animals (zoòcora)
DISTRIBUCIÓ:
Local: Tota Catalunya, llevat dels cims pirinencs i la vall de l’Ebre
General: Europa, Àsia occidental, nord d’Àfrica
MEDICINAL: SÍ
D’ús freqüent
Propietats: Astringent, antidiarreica, hemostàtica, antihemorràgica, antiinflamatòria, cicatritzant
Indicacions: Diarrees, hemorràgies lleus, hemorràgies nasals, faringitis, laringitis, estomatitis, gingivitis, conjuntivitis, ferides a la pell
Parts emprades: Sumitats florides i fullam
Formes d’aplicació: Infusió, combinada amb altres plantes astringents, tintura, extracte liquid, decocció per coliris i colutoris
Precaucions: La planta fresca té un cert efecte fotosensibilitzant, manipuleu-la amb cura
Combina amb: salicària, roser silvestre, roure, menta, ortiga, salvia, corner, malva, altimira, etc