ESPÈCIE: Alnus glutinosa (L.) Gaertn.
ETIMOLOGIA: Glutinosus, enganxós, en referència als branquillons
FAMÍLIA: Betulaceae
NOMS VULGARS:
català: vern
castellano: aliso
français: verne
english: alder
deutsch: schwarz Erle
HÀBITAT: Boscos de ribera, sovint dominant
Vegetació de l’entorn: Populus alba, Rhamnus alaternus, Crataegus monogyna, Salix alba, Salix cinerea, Salix eleagnus, Fraxinus angustifolia
AV: Alno-Padion, Populetalia albae
Altitud: 0-1700 ma.
Observada a: Banyoles, Montseny, Molló, Pardines, Guilleries...
FORMA VITAL: macrofaneròfit caducifoli
FLORACIÓ: II-IV
Fructificació: V-VII
MIDA: 10-25 m.
POL.LINITZACIÓ: Pel vent (anemògama)
DISPERSIÓ DE LES LLAVORS: Pel vent (anemòcora)
DISTRIBUCIÓ:
Local: Dels Pirineus al Llobregat, conca de l’Ebre
General: Europa
MEDICINAL: SÍ
Propietats: Astringent, antidiarreic, hemostàtic, febrífug, colerètic, analgèsic, antirreumàtic, emètic, purgant
Indicacions: Diarrees, trastorns hepàtics, reumatismes, contractures musculars, hemorràgies lleus, ferides, cremades
Parts emprades: Fulles, escorça de les branques joves
Formes d’aplicació: Decocció, tintura, extracte fluid, emplastres
Precaucions: No pendre durant l’embaràs i el periode de lactància, i tampoc en cas de gastritis i úlcera gastroduodenal
ALTRES USOS: La fusta del vern es utilitzada en artesania, fusteria, per fabricar contraxapats per a la construcció, etc