FAMÍLIA: Aristolochiaceae

NOMS VULGARS:
català: aristolòquia sarmentosa
castellano: clematítide
français: aristolochie clématite
english: birthwort
deutsch: echte Osterluzei

HÀBITAT: Marges de boscos de ribera i galería, bardisses humides, herbassars
Vegetació de l’entorn: Rhamnus alaternus, Euphorbia villosa, Crataegus monogyna, Solanum dulcamara
AV: Solano-Polygonetalia
Altitud: 0-500 ma.
Observada a: Aiguamolls de l’Empordà

FORMA VITAL: geòfit rizomatós
FLORACIÓ: IV-IX
Color de les flors: groc pàl.lid
MIDA: 20-100 cm.
POL.LINITZACIÓ: Pels insectes (entomògama)
DISPERSIÓ LLAVORS: Per la gravetat (baròcora)

DISTRIBUCIÓ:
Local: Litoral i prelitoral català del Maresme al Rosselló
General: Europa central i oriental

MEDICINAL: NO
No usada pels seus efectes tòxics
Propietats: Estimulant uterí, oxitòxica, antiinflamatòria, diaforètica, demulcent, cicatritzant
Indicacions: Cures del part (tradic), úlceres i fístules a la pell, foruncles, eccemes, acné, dermatitis, grans
Parts emprades: Arrels
Formes d’aplicació: Decoccio, tintura, pomades i cremes

TOXICITAT: Alta
Precaucions: és una planta molt tòxica. Pot produir greus intoxicacions, amb irritació de les mucoses gàstriques, i a dosis altes, convulsions i parada respiratòria. No ingerir de cap manera. Limitat només a ús extern i amb control mèdic

CURIOSITATS: El fum produït per la crema de les llavors d’aquesta i altres espècies d’aristolòquies es deia que servia per tranquilitzar els epilèptics i els endimoniats