ESPÈCIE: Descurainia sophia (L.) Webb ex Prantl. in Engl. et Prantl.
SINÒNIMS: Sisymbrium sophia L.
FAMÍLIA: Brassicaceae (Crucíferes)
NOMS VULGARS:
català: herba de santa Sofia
castellano: sofía, hierba de la sabiduría
français: herbe de sainte Sophie
english: flixweed
deutsch: Besenrauke
HÀBITAT: Vegetació ruderal de muntanya, camins, vores de pastures i sembrats, solars abandonats
Vegetació de l’entorn: Centaurea cyanus, Onopordum acanthium, Rumex crispus, Rhinanthus mediterraneus, Linaria repens, Dianthus carthusianorum
AV: Onopordion acanthi, Ruderali-Secalietea
Altitud: 350-1600 ma.
Observat a: Serra del Cadí
FORMA VITAL: hemicriptòfit escapós, teròfit escapós
FLORACIÓ: IV-IX
Color de les flors: groc
FRUCTIFICACIÓ: V-VII
Fruits: siliqües llargues amb pedicels una mica arcuats
MIDA: 30-80 cm.
DISTRIBUCIÓ:
Local: Pirineus, Prepirineus, fins el Solsonès i la Segarra
General: Europa
MEDICINAL: SÍ
Propietats: Antitusígena, febrífuga, antiasmàtica, demulcent, diurètica, laxant, antiescorbútica
Indicacions: Alèrgies respiratòries, asma, bronquitis, faringitis, traqueitis, grip, febrades, irritació de gola, retenció de líquids, edemes, restrenyiment, manca de gana, indigestions
Parts emprades: Fulles, flors, llavors
Formes d’aplicació: Infusió, inhal.lacions, xarop, decocció
COMESTIBLE: SÍ
Les fulles, de gust molt amarg, s’han fet servir en salses com la mostassa. Les llavors s’usen com a condiment en guisats i pastissos i per donar cos a sopes i cremes vegetals
© Jordi Cebrian 2009 Tots els drets reservats