dictamnus hispanicus

ESPÈCIE: Dictamnus hispanicus Webb ex Willk.

FAMÍLIA: Rutaceae

NOMS VULGARS:
català: gitam
castellano: tarraguillo

HÀBITAT: Matollars, brolles clares, clarianes de bosquines
Vegetació de l’entorn: Buxus sempervirens, Inula montana, Pistacia lentiscus, Pistacia terebinthus, Rosmarinus officinalis, Ferula communis, Quercus coccifera
AV: Dictamnetum hispanici, Rosmarino-Ericion
Altitud: 100-900 ma.
Observat a: Serreta Negra

FORMA VITAL: hemicriptòfit escapós

FLORACIÓ: V-VI
MIDA: 20-70 cm.
POL.LINITZACIÓ: Pels insectes (entomògama)
Planta molt aromàtica

DISTRIBUCIÓ:
Local: De la Conca Barberà i les Garrigues al Matarranya, i de l’Alt
Penedés al Baix Cinca i els Monegros
General: Est de la península Ibèrica

ESTATUS: Molt escasa i amenaçada, protegida. No s’hauria de
collir. Endemisme de l’est de la península Ibèrica

MEDICINAL: Sí
Propietats: Hipotensor, digestiu, carminatiu, depuratiu, emenagog,
abortiu
Indicacions: Emprat en cures depuratives. Considerat tradicional-
ment com a abortiu, especialment per al bestiar, i utilitzat per
aquest fi. No hi ha evidència científica. La seva fama com a planta
medicinal i aromàtica ha fet que estigués molt buscada i ha
esdevingut molt rara.

Anterior << ---- >> Posterior

A B C D E F G H I J K L M N O P R S T U V W X Y Z