prunus padus

ESPÈCIE: Prunus padus L.

SINÒNIMS: Cerasus padus (L.) Delarbre

FAMÍLIA: Rosaceae

NOMS VULGARS:
català: gatzerí
castellano: cerezo de racimo
français: merisier à grappes
english: bird cherry
deutsch: Trauben-Kirsche

HÀBITAT: Vorada de boscos humits, comunitats megafòrbiques, riberes
Vegetació de l’entorn: Fagus sylvatica, Rhododendron ferrugineum, Rhamnus alpina, Sorbus aria, Sorbus chamaemespilus, Ribes petraeum, Betula pendula, Molospospermum peloponessiacum
AV: Salicion pentandrae, Alno-Padion
Altitud: 1500-1900 ma.
Observada a: Vall de Molleres

FORMA VITAL: macrofaneròfit caducifoli
FLORACIÓ: IV-VI
Fructificació: VII-VIII
MIDA: 2-10 m.
POL.LINITZACIÓ: Pels insectes (entomògama)
DISPERSIÓ DE LES LLAVORS: Ingerides i evacuades per animals (endozoòcora)

DISTRIBUCIÓ:
Local: Pirineus (de la Val d’Aran al Conflent)
General: Europa

ESTATUS: Rara

MEDICINAL: Sí
Propietats: Diurètic, febrífug, sedant, homeopàtic
Indicacions: Febrades, refredats, retenció de líquids, hipertensió
Parts emprades: Fulles, escorça, fruits
Usos homeopàtics

COMESTIBLE: SÍ
Els fruits són comestibles, es poden pendre frescos, per bé que tenen un gust amarg i contenen nombroses llavors. Hom prepara amb les cireres melmelades i confitures

Anterior << --- >> Posterior