pulsatilla alpina

ESPÈCIE: Pulsatilla alpina (L.) Delarbre

SINÒNIMS: Anemone alpina L., A. alpina ssp. apiifolia (Scop.) O. Bolòs et J. Vigo
Anemone alpina ssp. alpina (flors blanques)

FAMÍLIA: Ranunculaceae

NOMS VULGARS:
català: herba del vent, pulsatil.la alpina
castellano: pulsatilla alpina
français: pulsatille des Alpes
english: alpine pasqueflower
deutsch: gelbe Kuhschelle, schwefel Anemone

HÀBITAT: Prats alpins, marges de rierols, clars de boscos de coníferes, landes
Vegetació de l’entorn: Juniperus communis, Pinus uncinata, Rhododendron ferrugineum, Sysimbrium austriacum, Molopospermum peloponessiacum, Rosa alpina, Polygonum alpinum, Genista purgans, Sesleria coerulea, Gentiana acaulis, Trifolium alpinum, Pedicularis comosa, Valeriana montana
AV: Juncetea trifidi
Altitud: 1500-2700 ma.
Observada a: Setcases (Vall Ter), Aigüestortes, la subespècie alpina a Serra de Catllaràs, Serra del Cadí

FORMA VITAL: hemicriptòfit rosulat
FLORACIÓ: VI-VII
Color de les flors: groc pàl.lid (apiifolia), blanc (alpina)
Fructificació: VII-IX
MIDA: 10-50 cm.
POL.LINITZACIÓ: Pels insectes (entomògama)
DISPERSIÓ LLAVORS: Pel vent (anemòcora)

DISTRIBUCIÓ:
Local: Pirineus (De la Val d’Aran a l’Alt Ripollès)
General: Europa central, alpina, mediterrània, a les muntanyes

ESTATUS: No rara

MEDICINAL: SÍ
Propietats: Antiespasmòdica, emenagoga, antibacteriana, antitussígena, sedant, homeopàtica
Indicacions: Només aplicacions homeopàtiques. Tos irritativa, dolors menstruals
Formes d’aplicació: Tractaments homeopàtics

TOXICITAT: Moderada

Anterior << --- >> Posterior