quercus ilex

ESPÈCIE: Quercus ilex L.

FAMÍLIA: Fagaceae

NOMS VULGARS:
català: alzina
castellano: encina
français: chene vert
english: holly oak, evergreen oak
deutsch: stein Eiche

HÀBITAT: Forma boscos clars o més o menys atapeïts a la terra baixa i la muntanya mitjana
Vegetació de l’entorn: Arbutus unedo, Ruscus aculeatus, Sorbus domestica, Viburnum tinus, Cistus albidus, Daphne laureola, Smilax aspera
AV: Quercetum ilicis galloprovinciale
Altitud: 0-1600 ma.
Observada a: Cingles del Bertí, Sant Quirze de Safaja, Centelles, l’Ametlla del Vallès, El Figaró, Collserola, Pals, etc

PRESENT A L’ESPAI CINGLES DEL BERTI-I-VOLTANTS

FORMA VITAL: macrofaneròfit perennifoli
FLORACIÓ: IV-V
Fructificació: VIII-X
MIDA: 5-20 m.

DISTRIBUCIÓ:
Local: Present a tot Catalunya, llevat de la muntanya humida als Pirineus i la Garrotxa. Present també a Menorca i Mallorca
General: Mediterrània

ESTATUS: Abundant

MEDICINAL: SÍ
Propietats: Astringent, antihemorràgic, hemostàtic, antidiarreica, antiinflamatòria
Indicacions: Hemorràgies superficials, varius, hemorràgies uterines, hemorroides, diarrees cròniques, úlceres dèrmiques, eritemes, ferides a la boca, conjuntivitis, blefaritis, vulvovaginitis
Parts emprades: Escorça, agalles, brots tendres, fulles
Formes d’aplicació: Decocció, maceració
Precaucions: Evitar durant l’embaràs i el periode de lactància, i en cas de gastritis. Per via oral, combinar amb plantatge o malví

COMESTIBLE: SÍ

Les aglans, barrejades amb cereals, s’han consumit en lloc del café o el xocolata i transformades en pasta, s’havian emprat per fer-ne pa. Es fan tortells i pastissos, i s’usen en l’elaboració d’un licor força apreciat. Les glans tanmateix són consumides pels porcs i els senglars

Anterior << --- >> Posterior