ESPÈCIE: Ricinus communis L.
FAMÍLIA: Euphorbiaceae
NOMS VULGARS:
català: ricí
castellano: ricino
français: ricin
english: castor oil plant
deutsch: Rizinus
HÀBITAT: Riberes, bardisses humides, terrenys pertorbats
Vegetació de l’entorn: Malva sylvestris, Calystegia sepium, Arundo donax, Lavatera cretica
Observada a: Delta del Llobregat, Sant Adrià del Besós
FORMA VITAL: macrofaneròfit
FLORACIÓ: VIII-X
Fruits: càpsula el.lipsoidal, molt espinosa, de color vermell i després negra
DISTRIBUCIÓ:
Local: Subespontani i dispers a Catalunya i les Illes
General: Cosmopolita. Originari de l’Àfrica tropical
ESTATUS: Freqüent. Invasiva
MEDICINAL: NO
Propietats: Laxant, purgant, vermífug
Indicacions: Restrenyiment, neteja intestinal previa a una operació quirúrgica, intoxicacions, enverinaments, paràsits intestinals, ferides
TOXICITAT: Molt alta
Precaucions: planta molt tòxica, que actúa com un purgant sever. No usar en cap cas, ni tan sols emprar com a laxant. La intoxicació amb els fruits pot provocar vòmits, arritmies, dificultats per respirar, convulsions i coma. Amb 10 fruits hi ha prou per provocar la mort d’una persona adulta
ALTRES USOS: Usat en cosmètica, diluït en alcohol, per fer locions per als cabells. De les llavors se n’obté l’oli de ricí. Al camp de la indústria s’utilitza per fabricar plàstics, tints, cremes per a les sabates, fungicides i per produir biodièsel. Emprat també en jardineria. Històricament s’havia fet servir com a combustible per a l’enllumenat de torxes i llumeneres
Anterior << --- >> Posterior